Què es considera residu tèxtil?
Es considera residu tèxtil aquella roba usada, calçat i roba de llar com llençols, tovalloles, el farciment dels coixins, etc.

Si està trencat o malmès també va al contenidor taronja?
Tot el tèxtil compta! És important dipositar qualsevol residu tèxtil en algun dels contenidors de roba existents als municipis, o bé a les Minideixalleries. D'aquesta manera, no només contribuirem a allargar la vida de les nostres peces i ajudar qui ho necessiti, sinó que també reduirem la quantitat del residu.

Com he de dipositar la roba al contenidor?
La roba s'ha de dipositar en una bossa tancada al contenidor, per evitar que s'embruti o es faci malbé.

Què fan amb la roba que arriba a la planta de triatge?
Els treballadors i les treballadores de la planta Roba Amiga seleccionen i classifiquen la roba en funció de l'estat, tipus i temporada. Cal destacar que a cada etapa es passa un control exhaustiu de qualitat, peça per peça. La roba de més qualitat es queda a les botigues de segona mà del territori català, que sol ser un 6-7% del total de roba que arriba als contenidors. La quantitat restant s'exporta a l'Àfrica o al nord i l'est d'Europa. De la resta de productes tèxtils, la major part (35% de les entrades) es destinen al reciclatge químic o mecànic per aconseguir una nova filatura. Aquestes tècniques de reciclatge s'estan provant en plantes pilot de diferents punts d'Europa. En aquesta instal·lació, cal destacar l'ús d'una tecnologia d'infraroig proper (NIR) capaç de determinar la composició de cada peça amb una fiabilitat del 95%, cosa que permet classificar-les en funció del material majoritari. Finalment, el 5% restant és considerat rebuig i s'envia a la indústria cimentera per valoració energètica.

Qui treballa a Roba Amiga?
La Fundació Formació i Treball, una de les empreses d'inserció que forma part de la Cooperativa Roba Amiga, gestora d'aquesta planta, té com a missió facilitar l'accés al mercat laboral a persones en risc d‟exclusió social, alhora que gestiona i dignifica el lliurament de productes de primera necessitat, com ara la roba i el calçat, a famílies amb escassos recursos econòmics. Per això les 110 persones que treballen a la planta de Sant Esteve Sesrovires s'emmarquen dins aquest grup de vulnerabilitat social.